Parlar és el mateix que comunicar? És important per a tu la comunicació? Escoltes a la persona que et parla?
 |
| Sentir, Parlar, Escoltar |
Depen de les respostes que hagis donat a aquestes preguntes, el resultat de la teva comunicació serà un o altre. Perquè, com molt be deia Zenó d'Elea ( 490 a C- 430 aC ) filòsofc grec i deixeble de Parmènides ), tots tenim dues orelles i una boca, i que vull dir amb això? Doncs que hem d'escoltar el doble a la persona que tenim davant i desprès quan hàgim escoltat el que ens diu o vol dir, enraonar.
Sentir i escoltar són dos verbs completament diferents i la gran majoria de nosaltres en els nostres converses, normalment sentim i no disposem de l'habilitat d'escoltar. Moltes vegades, quan enraonem o estem en una conversa, el que ens preocupa més és la resposta que li donarem, que realment el que ens està dient la persona que tenim al davant.
A vegades se'ns fa difícil que ens entenguin, perquè passa que no coincideix el que penso, el que vull dir, el que crec que dic, el que sento, el que crec comprendre i el que comprenen els altres. No us ha passat mai, que algú s'ha enfadat amb vosaltres perquè heu escrit un missatge o un watsap curt i la persona que l'ha llegit no ha entès el mateix que vosaltres pensàveu que dèieu?
A mi si, per això us dic, que l'art de parlar i fer-se entendre, no és tan fàcil com sembla, tot i que hi ha gent que té un do per la comunicació i sempre diu el que els altres volen sentir. Aquest no és el meu cas, per això em tinc d'esmerçar quan vull explicar quelcom.
I com escolteu el que els altres us diuen?
Sovint només escoltem, sense mirar els ulls, els gestos de la persona i sentim els fets oblidant-nos de què la persona que tenim al davant expressa unes emocions i nosaltres seguim a la nostra bola, sense observar. Com veiem, no és gens fàcil sentir i escoltar alhora, perquè sempre anem amb presses per arribar tard a tots els llocs.
A vegades també passa, que tenim una imatge prejutjada de la persona que enraona de manera que ni tan sols escoltem i la nostra conversa, resulta del tot impersonal perquè no ens impliquem gens ni mica a conèixer la persona que tenim al davant i tampoc deixem cap porta oberta a què ella ens conegui, tal com som.
Que en deduïm de tot plegat, doncs, que una bona comunicació és molt important en totes les relacions que tenim al llarg de la nostra vida, i que cal observar, escoltar, sentir i després respondre, i si no sabem que respondre, un silenci tot i que a molta gent els incomoda profundament, és una bona eina per saber estar amb l'altra persona i donar temps a la resposta adequada.
Crec que cal perdre el temps, que diu algú, per escoltar el que et diu el teu interlocutor. Perquè si no sents ni escoltes, la conversa pot degenerar en un conflicte i llavors la comunicació, és del tot impossible.
Una bona comunicació, alimenta les nostres relacions en l'àmbit de família, parella, fills, laborals, amics, etc. Jo crec que és bo, pensar una mica abans de respondre i sobretot, escoltar amb les dues orelles abans de parlar.
Un altre dia, seguirem, hi ha molt per dir sobre la comunicació.
Sentir i escoltar són dos verbs completament diferents i la gran majoria de nosaltres en els nostres converses, normalment sentim i no disposem de l'habilitat d'escoltar. Moltes vegades, quan enraonem o estem en una conversa, el que ens preocupa més és la resposta que li donarem, que realment el que ens està dient la persona que tenim al davant.
A vegades se'ns fa difícil que ens entenguin, perquè passa que no coincideix el que penso, el que vull dir, el que crec que dic, el que sento, el que crec comprendre i el que comprenen els altres. No us ha passat mai, que algú s'ha enfadat amb vosaltres perquè heu escrit un missatge o un watsap curt i la persona que l'ha llegit no ha entès el mateix que vosaltres pensàveu que dèieu?
A mi si, per això us dic, que l'art de parlar i fer-se entendre, no és tan fàcil com sembla, tot i que hi ha gent que té un do per la comunicació i sempre diu el que els altres volen sentir. Aquest no és el meu cas, per això em tinc d'esmerçar quan vull explicar quelcom.
I com escolteu el que els altres us diuen?
Sovint només escoltem, sense mirar els ulls, els gestos de la persona i sentim els fets oblidant-nos de què la persona que tenim al davant expressa unes emocions i nosaltres seguim a la nostra bola, sense observar. Com veiem, no és gens fàcil sentir i escoltar alhora, perquè sempre anem amb presses per arribar tard a tots els llocs.
A vegades també passa, que tenim una imatge prejutjada de la persona que enraona de manera que ni tan sols escoltem i la nostra conversa, resulta del tot impersonal perquè no ens impliquem gens ni mica a conèixer la persona que tenim al davant i tampoc deixem cap porta oberta a què ella ens conegui, tal com som.
Que en deduïm de tot plegat, doncs, que una bona comunicació és molt important en totes les relacions que tenim al llarg de la nostra vida, i que cal observar, escoltar, sentir i després respondre, i si no sabem que respondre, un silenci tot i que a molta gent els incomoda profundament, és una bona eina per saber estar amb l'altra persona i donar temps a la resposta adequada.
Crec que cal perdre el temps, que diu algú, per escoltar el que et diu el teu interlocutor. Perquè si no sents ni escoltes, la conversa pot degenerar en un conflicte i llavors la comunicació, és del tot impossible.
Una bona comunicació, alimenta les nostres relacions en l'àmbit de família, parella, fills, laborals, amics, etc. Jo crec que és bo, pensar una mica abans de respondre i sobretot, escoltar amb les dues orelles abans de parlar.
Un altre dia, seguirem, hi ha molt per dir sobre la comunicació.
La teva coach
Montserrat
El arte de hablar
¿Hablar es lo mismo que comunicar? Para tí ¿es importante la comunicación? ¿Escuchas a la persona cuando te habla?
Depende de la respuesta que hayas dado a estas preguntas, el resultado de tu comunicación será uno u otro. Porque, como muy bien decía Zenón de Elea ( 490 a C- 430 aC ) filòsofc griego y discípulo de Parménides ), todos tenemos dos orejas y una boca, y a qué me refiero cuando os digo esto ? Pues que tenemos que escuchar el doble a la persona que tenemos delante y cuando hayamos escuchado lo que nos dice o pretende decir, conversar.
Oir y escuchar son dos verbos completamente diferentes y la gran mayoría de nosotros en nuestros conversaciones sólo oímos ya que no poseemos la habilidad de escuchar. Muchas veces, cuando conversamos o estamos en una conversación, suele preocuparnos más la respuesta que daremos, que lo que realmente nos está diciendo la persona que tenemos enfrente.
Depende de la respuesta que hayas dado a estas preguntas, el resultado de tu comunicación será uno u otro. Porque, como muy bien decía Zenón de Elea ( 490 a C- 430 aC ) filòsofc griego y discípulo de Parménides ), todos tenemos dos orejas y una boca, y a qué me refiero cuando os digo esto ? Pues que tenemos que escuchar el doble a la persona que tenemos delante y cuando hayamos escuchado lo que nos dice o pretende decir, conversar.
Oir y escuchar son dos verbos completamente diferentes y la gran mayoría de nosotros en nuestros conversaciones sólo oímos ya que no poseemos la habilidad de escuchar. Muchas veces, cuando conversamos o estamos en una conversación, suele preocuparnos más la respuesta que daremos, que lo que realmente nos está diciendo la persona que tenemos enfrente.
A veces se nos hace difícil que nos entiendan, porque pasa que no coincide lo que pienso, lo que quiero decir, lo que creo que digo, lo que siento, lo que creo comprender y lo que comprenden los otros. No os ha pasado nunca, que alguien se ha enfadado con vosotros porque habéis escrito un mensaje o un watsap corto y la persona que lo ha leído no ha entendido lo mismo que vosotros pensabais que deciais en el momento de escribir.
A mí si, por eso os digo, que el arte de hablar y hacerse entender, no es tan fácil como parece, a pesar de que hay gente que tiene un don para la comunicación y siempre dice lo que los otros quieren oír. Este no es mi caso, por eso me tengo que esforzar cuando quiero explicar algo para que mi mensaje llegue de forma adecuada al receptor.
Y ¿cómo escucháis lo que los otros os dicen?
A menudo sólo escuchamos, sin mirar los ojos, los gestos de la persona y escuchamos los hechos, olvidándonos de que la persona que tenemos delante expresa unas emociones y nosotros seguimos a nuestra bola, sin observar su comunicación no verbal. Cómo vemos, no es nada fácil oír y escuchar a la vez, porque siempre vamos con prisas para llegar tarde a todos los lugares.
A veces también pasa, que tenemos una imagen prejuzgada de la persona que habla de forma que ni siquiera escuchamos y nuestra conversación, resulta del todo impersonal porque no nos implicamos lo más mínimo en conocer la persona que tenemos delante y tampoco dejamos ninguna puerta abierta a qué ella nos conozca, tal como somos.
Que deducimos de todo, pues, que una buena comunicación es muy importante en todas las relaciones que tenemos a lo largo de nuestra vida, y que hay que observar, escuchar, oír y después responder, y si no sabemos que responder, un silencio a pesar de que a mucha gente los incomoda profundamente, es una buena herramienta para saber estar con la otra persona y dar tiempo a la respuesta adecuada.
Creo que hay que perder el tiempo, que dice alguien, para escuchar lo que dice tu interlocutor. Porque si no oyes ni escuchas, la conversación puede degenerar en conflicto y entonces la comunicación, si que es del todo imposible.
Una buena comunicación, alimenta nuestras relaciones en el ámbito de familia, pareja, hijos, laborales, amigos, etc. Yo creo que es bueno, pensar un poco antes de responder y sobre todo, escuchar con las dos orejas antes de hablar.
Otro día, seguiremos, hay mucho para decir sobre la comunicación.
Tu coach
Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada